Resultats de la cerca

Fill i successor d’Esteve V Sobirà feble i de poca autoritat, sostingué diverses lluites internes entre les faccions de la noblesa, les quals provocaren la pèrdua de la seva hegemonia als Balcans i a Galítsia

És autor d’obres filosòfiques, econòmiques i pedagògiques Fou editor de les revistes satíriques Truten ‘El vagarro’, Pustomel’a ‘El xerraire’ i altres, on criticava l’esclavatge, la ignorància, les arbitrarietats i la francomania de la noblesa

Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte

Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intellectuals de l’època l’anglosaxó Alcuí , que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic Ovidi, Flaccus, Homer, etc L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval

Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco y de Velasco…

S’editen el Discurso sobre la fuente de la verdadera nobleza, un tractat sobre la noblesa catalana i els Discursos sobre la calidad del principado de Cataluña, con indicación de sus habitantes y su gobierno, de Francesc de Gilabert

Aquesta casa forta es documenta a partir del 1247 Hi residiren durant els segles XIII i XIV els cavallers anomenats Montalegre que pertanyien a la petita noblesa comarcal Avui resten alguns elements medievals en dependències properes al mas Bosc

Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635

Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell Fou un fidel collaborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la noblesa…

En aquest tractat Ferran, cedint a les pressions del seu gendre i de la noblesa castellana, renuncià al govern de Castella La regència fou assumida per Felip el Bell, però la seva mort deixà sense efecte el tractat i Ferran la recuperà