Resultats de la cerca
Es mostren 2731 resultats
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
estudiantina
Música
Comparsa d’estudiants, o d’altres persones amb el vestit propi dels antics estudiants, que surt pels carrers a cantar i sonar per tal de captar diners, sia amb fins benèfics sia amb fins de diversió.
Es coneix també amb els noms de tuna o rondalla ^
ribonucleòsid
Bioquímica
Nucleòsid el sucre del qual és la d-ribosa.
Els ribonucleòsids solen tenir noms trivials àcid adenílic, àcid guanílic, etc
bruma
Música
Nom que rep, a Mallorca, la llengüeta senzilla de la trompa de la cornamusa.
A les Balears també han estat utilitzats els noms de buma i bruna
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
ribonucleòtid
Bioquímica
Nucleòtid en el qual el sucre és la d-ribosa.
Molts ribonucleòtids tenen noms trivials, com ara l’àcid adenílic o l’àcid guanílic
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes…
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w compareix només en…
pneumoconiosi
Patologia humana
Malaltia broncopulmonar produïda per la inhalació i la fixació de pols orgàniques o inorgàniques.
Segons quin sigui el tipus de pols, rep diversos noms, com bissinosi, siderosi, tabacosi, silicosi o antracosi