Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Adolfo Bonilla y San Martín
Historiografia catalana
Assagista, editor i historiador de la filosofia.
Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Biblioteca de la Universitat de València
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.
Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…
Antonio Gallego Gallego
Música
Musicòleg i historiador de l’art castellà.
Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…
Jordi Gumí i Cardona
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989, Roma a…
discografia
Música
Ciència dedicada a la descripció, l’ordenació i l’estudi de les gravacions sonores.
El terme, però, també es refereix a la relació de discos fonogràfics feta segons la matèria, l’autor o l’intèrpret Es pot aplicar a tota mena d’enregistraments realitzats amb qualsevol mitjà, des del cilindre, el disc o el casset fins als mitjans audiovisuals més sofisticats Una discografia inclou, bàsicament, informació sobre la música, la interpretació i l’enregistrament Les primeres discografies a destacar, la Hot discographie de C Delaunay i The Gramophone Shop Encyclopaedia of Recorded Music, sorgiren cap als anys trenta Bibliografia Complement bibliogràfic Padrol, Jordi Recull de la…
Jorge de Montemor
Literatura
Escriptor portuguès en llengua castellana.
Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a Cancionero…
Jaume Joan Lleys i Agramont
Música
Mestre de capella català.
Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada en aquell…
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,
Andreu Martí Pineda
Literatura catalana
Poeta.
El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
