Resultats de la cerca

A la corona catalanoaragonesa era adscrit a la cancelleria les seves funcions foren reglamentades per Pere II i per les ordinacions palatines de Jaume III de Mallorca 1337, que en preveia vuit, i de Pere III de Catalunya-Aragó 1344, que en preveia vint El càrrec subsistí fins al regnat de Ferran II

El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb…

Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306 A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483 s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla

Doctor en drets Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II Arran de la creació de l’audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d’aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi Noves ordinacions, stils i pràctica, publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada

Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354

En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial

Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció