Resultats de la cerca

Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral

Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770

Director de l’Orfeó de Manresa, collaborà amb Raquel Meller i Lola Membrives A partir del 1913 s’installà a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres

Fou coneguda arran de l’escorcoll sorpresa dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música el juliol del 2009, a partir d’un avís anònim que alertava sobre un important desviament de fons de l’entitat, bé que el 2002 la Sindicatura de Comptes ja havia advertia d’irregularitats comptables La investigació posà al descobert el finançament illegal de  Convergència Democràtica de Catalunya  a través de donacions a l’entitat de diferents empreses, entre les quals destacava Ferrovial, a canvi de concessions d’obra pública Després de diverses estimacions, la quantitat espoliada es xifrà en 23 milions d’…

Compost expressament com a himne de l’ Orfeó Català , fou estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera Estigué interdit del 1939 al 1960

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i…

Estudià amb J Cassadó i A Pérez-Moya Becat pel doctor Andreu a l’Acadèmia Crickboom 1902, amplià estudis amb J Balcells i E Morera Fou mestre auxiliar de l’Orfeó Gracienc i es donà a conèixer amb sardanes com Agredolç, Bosc endins, Tardor , etc Fou membre del sextet que actuà 1918-32 al cinema Catalunya de Barcelona Amb el pseudònim Gustave Douvel escriví couplets per a Raquel Meller Tristes recuerdos , Mercè Serós La porta de Betlem, Sóc mig parisenca , etc, i amb el de Franz Wrethel publicà valsos i xotis que assoliren grans èxits a Madrid Fou membre de l’orquestra del Liceu…

Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel

Comerciant, presidí l’Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista La Tour Latine Publicà L’oliu encès 1952, recull de faules originals És autor també d’un llibre de poemes en francès

Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés Dirigí La Tralla del Carreter i Metralla Exiliat a Mèxic d’on retornà el 1907, presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic