Resultats de la cerca
Es mostren 4900 resultats
interpolar
Diplomàtica i altres branques
Lingüística i sociolingüística
Inserir en un text d’altri paraules, frases, etc, que no eren en el text original.
filosofia de la identitat
Lògica
Doctrina de Schelling basada en la identitat original de subjecte i objecte, d’intellecte i natura.
Andy Warhol
Cinematografia
Artista i cineasta nord-americà d’origen txec el nom original del qual és Andrew Warhola.
Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…
Johann Wenzel Anton Stamitz
Música
Compositor, violinista i professor alemany, d’origen txec (la forma original del seu cognom era Stamič).
Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…
Mešullam ben Selomó de Piera
Literatura
Judaisme
Dirigent jueu i original poeta cabalista, que renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus
pantògraf
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa, o bé, en general, un dibuix qualsevol.
És constituït, essencialment, per quatre regles articulats formant ballesta Un dels regles té un punt que roman fix durant el treball, un altre regle és proveït d’un estilet amb el qual hom ressegueix el dibuix original que vol copiar, i un altre regle té un llapis que va dibuixant la còpia de l’original
magnitud del vector error
Figura de mèrit que quantifica la qualitat d’una modulació digital en transmissió o en recepció.
En la transmissió d’informació modulada, a causa del soroll i la distorsió d’amplitud o fase, els punts de la constellació del senyal modulat poden presentar desviacions respecte a la seva localització original dins de la constellació L’EVM quantifica la magnitud d’aquest vector error, és a dir, la distància dels components en fase I i quadratura Q del senyal respecte a la posició original ideal dins la constellació
Lo romiatge de l’ànima
Literatura catalana
Poema llarg de Víctor Balaguer, publicat el 1891 en l’original català i versió castellana en prosa.
Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat de les…
Jean-Claude Casadesus
Música
Director d’orquestra francès, net d’Henri Casadesus, el nom original del qual és Jean-Claude Probst.
Estudià percussió, i guanyà el primer premi de final de carrera al Conservatori de París La seva trajectòria professional començà com a percussionista en diferents orquestres i com a compositor de música per al cinema Des del 1965 estudià direcció d’orquestra amb Pierre Dervaux i Pierre Boulez a París i Basilea respectivament Fou director de l’Òpera Còmica i l’Òpera de París, i el 1976 fou nomenat per al mateix càrrec a la Nova Orquestra Filharmònica de Lille El seu repertori ha estat centrat de manera especial en la música contemporània, amb concerts celebrats arreu d’Europa El 1985 realitzà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina