Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra Rousseau, partidari…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts arreu del món, en solitari o formant part d’un conjunt de cambra,…

Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar…

Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses…

El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’…

Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa dels morts’,…

Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les orquestrals…

Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus ,…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments tradicionals andins 1996…

Inicià els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, on es formà com a violinista Fins el 1964 tocà el violí en diverses formacions orquestrals i el 1962 començà els estudis de cant amb B Boyce i C Bizoni S’especialitzà en el repertori barroc i contemporani Destacà en diverses edicions del Festival de Glyndebourne i el 1983 debutà al Covent Garden de Londres, on interpretà alguns papers mozartians El mateix any cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York en Così fan tutte i el 1985 participà en el Festival de Salzburg amb Moses und Aron , d’A Schönberg, sota la direcció de…