Resultats de la cerca

És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars, cúbic, si és a l…

Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o tetràmeres i es…

Formen aquesta petita família un sol gènere i menys de deu espècies, herbes cosmopolites que viuen submergides a les aigües dolces i calmes Com altres fanerògames adaptades secundàriament a aquest medi, els Ceratophyllum són plantes sense rels, de tiges febles i ramificades que duen fulles dividides en segments molt fins, linears En aquest cas, les fulles es disposen, en nombre variable, en verticils bastant propers entre ells, i es bifurquen un o més cops L’aspecte general d’aquestes plantes resulta força gràcil, per la qual cosa hom les veu de vegades als aquaris Són vegetals monoics que…

La boga Typha , els joncs i molts altres helòfits pertanyen a famílies de comellínides Montserrat Comelles Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília Consten al registre fòssil des del Cretaci superior En general són herbes de fulles esparses, simples…

La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment…

Mata florida de Buddleja davidii , un arbust molt ramificat i molt fullós que fa les flors agrupades en inflorescències llargament cilíndriques Les flors més distals de cadascuna de les inflorescències, de color de rosa, són a l’antesi mentre que les de la part basal, de color brunenc, es troben ja marcides Jordi Carreras Constitueixen una família de plantes principalment llenyoses que comprèn 10 gèneres i unes 150 espècies distribuïdes per les zones intertropicals i subtropicals Buddleja davidii , arbust caducifoli originari de la Xina, és l’única espècie de la família present als Països…

Les dillènides solen tenir les fulles simples i els primordis seminals molt nombrosos L'estepa blanca Cistus albidus , una planta pertanyent a una de les vint famílies de dillènides presents als Països Catalans Montserrat Comelles Comprenen unes 25 000 espècies llenyoses o herbàcies, agrupades en 78 famílies, 20 de les quals són presents als Països Catalans Les dillènides solen tenir les fulles simples, amb el marge enter o dentat i la corolla dialipètala De tota manera hi ha un grup nombrós format, entre d’altres, per les cucurbitàcies, les ericàcies, les primulàcies, etc, que tenen els…

Com ja s’ha explicat en aquesta obra en el capítol corresponent al sistema reproductor, en el volum 6, el climateri correspon a la fi de l’etapa de la vida en què la dona es troba preparada per a la procreació Més estrictament, les modificacions funcionals i orgàniques que es produeixen en aquesta època corresponen al cessament de l’activitat dels ovaris, les gònades femenines Així, doncs, finalitza la facultat ovàrica de proporcionar periòdicament cèllules reproductores femenines aptes per a ésser fecundades I també minva, fins a desaparèixer, la funció endocrina de l’ovari, és…