Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
coneixement
Filosofia
Funció i acte de la vida psíquica, la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
Segons els diferents nivells cognoscitius hom pot parlar de coneixement sensitiu o sensible i de coneixement intellectiu o intellectual , pròpiament humà
apoplexia
Patologia humana
Sortida de sang sobtada i espontània (no traumàtica) que es produeix a l’interior d’un òrgan.
Així, hom pot parlar d’apoplexia de la coroide de l’ull, de la melsa, del pàncrees, del pulmó, del ronyó, etc
realitat virtual social
Electrònica i informàtica
Realitat virtual destinada a la comunicació entre usuaris en un espai virtual.
Permet als usuaris trobar-se amb altres persones i parlar-hi de la mateixa manera que ho farien en el món real
Aguinaliu
Poble
Poble del municipi de Graus, a la província d’Osca, Aragó, a la conca de l’Éssera.
Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu
nabí
Judaisme
Terme hebreu, d’etimologia incerta, que amb anterioritat al segle X aC designava corporativament persones transportades per un rapte d’inspiració extàtica, mentre que hom donava el nom de ‘‘vident’’ a l’individu que rebia comunicacions divines.
Més tard, el poble d’Israel anomenà nabí tothom qui creia parlar inspirat per Déu, sense prejutjar amb això l’autenticitat de la seva inspiració
naturalisme
Art
En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
Émile Zola mateix emprava aquesta denominació en parlar de l’art dels seus amics pintors, que, tanmateix, ha estat més conegut amb el nom d'impressionisme
Segona edició del premi Òmnium
Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols és l’obra guanyadora de la segona edició del premi Òmnium a la Millor Novella de l’Any
encapsulació
Química
Operació de revestiment de les partícules que componen una determinada substància per tal d’impedir el seu contacte amb l’exterior.
Hom l’empra per a substàncies contaminants o altament perilloses Segons la grandària de les partícules a encapsular hom pot parlar d’encapsulació, pròpiament, o de microencapsulació
interferència
Lingüística i sociolingüística
Canvi lingüístic en qualsevol nivell d’una llengua (fonològic, morfosintàctic, lèxic) per innovació, pèrdua o substitució d’algun dels seus elements, motivat directament per l’influx d’una altra llengua, particularment si aquesta darrera és utilitzada sovint pels parlants de la primera.
Hom pot també parlar d’interferència lingüística quan, dins una mateixa llengua, es produeix un canvi lingüístic en algun dialecte o algun registre de llenguatge per influx d’algun altre
Pere Barnils i Giol
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i fonetista.
Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…
,