Resultats de la cerca

La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final…

El tall recull, ultra la representació del cos en el pla segons el qual ha estat tallat, la projecció sobre aquest pla d’elements, detalls, etc, que no hi són visibles El tall longitudinal i el transversal completen la informació donada per les seccions de l’edifici, la peça, etc

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma…

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…

Sol ser d’una fusta dura i resistent, banús o xicranda, per poder suportar la tensió del cordam Travat de diferents maneres a la caixa de l’instrument, és lleugerament corbat, seguint la forma del pont per repartir la pressió de les cordes sobre aquest de manera més uniforme Té unes petites perforacions per a lligar-hi les cordes Alguns cordals, com el dels violins, es lliguen amb una baga a un botó d’altres es traven amb una peça de fusta, fixada a la caixa, que els travessa En els instruments de la família dels violins, s’hi afegeixen diferents mecanismes per ajustar l’…

Damunt el mànec hi ha les cordes, que hom pinça o frega amb l’arc Molts instruments duen una peça sobreposada al mànec el diapasó Les cordes van fixades al cap lliure del mànec mitjançant les clavilles, que permeten d’afinar-les

Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya…

La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba

Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns…