Resultats de la cerca

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració…

El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…

Deixeble d’Antoni Caba a Barcelona, estudià també a París i a Madrid Treballà a Veneçuela 1889, i, novament a Barcelona 1891, fundà l’Acadèmia Baixas El 1919 fou creada, a iniciativa seva, l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, de la qual fou primer president Pulcre i mesurat en les seves aquarelles se'n conserven als Museus Municipals d’Art de Barcelona, és encara més important per la seva tasca pedagògica en foren deixebles artistes com Joaquim Torres-Garcia, Iu Pascual, Rafael Estrany i Ignasi Mallol, així com els fills del pintor, Montserrat Barcelona 1900, Ignasi…

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou substituït per…

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri , portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de València És fill…

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas  1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i l’any 1880 obtingué un segon premi de piano Set anys després fou contractat per Charles Lamoureux per a dirigir els cantants en l’estrena a França del Lohengrin wagnerià El 1895 fundà el Trio Chevillard-Hayot-Salmon, amb el qual començà una intensa carrera com a instrumentista especialitzat en música de cambra El 1897 encetà la seva trajectòria davant de l’orquestra de Charles Lamoureux, que dirigí fins l’any de la seva mort A partir del 1907 inicià la seva tasca pedagògica al Conservatori de París, i set anys més tard fou nomenat…

Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota…

Constituït com un àmbit de treball dels Moviments de Renovació Pedagògica, al costat d’altres àmbits com l’educació infantil, la primària, etc, promou reunions periòdiques itinerants dels mestres rurals de tot Catalunya per tal d’evitar l’aïllament i facilitar les relacions mútues i l’intercanvi d’experiències innovadores, a més de la creació d’espais d’intercanvi i reflexió sobre la pràctica educativa amb grups heterogenis Té l’origen en unes primeres jornades de l’any 1979 i ha continuat des d’aleshores amb una dinàmica pròpia S'ha destacat en l’oposició a la concentració dels…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca …