Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que…
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca
Benilloba

Municipi
Municipi del Comtat, a la conca del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme.
El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per…
Despoblat d’Espós (Sort)
Art romànic
Situació Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat ECSA - A Roig El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron Mapa 33-10214 Situació 31TCG445007 Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell tot aquest vessant és la partida d’Espós ARD Història Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que figura…
Argeleta
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
Gavarda
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’esquerra del Xúquer, aigua amunt de la seva confluència amb el riu d’Albaida, a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera.
El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una…
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…
Carles Mani i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…
Francesc Gelabert i Usle

Cesc Gelabert
© Ros RiBas / Teatre Lliure
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí conegut amb el nom de Cesc Gelabert.
Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina