Resultats de la cerca

Constitueix el document legislatiu més antic del dret romà, les normes del qual tracten temes de dret processal, familiar, successori, penal, de propietat i públic

En jurisdicció penal s’ocupa de les faltes i de substituir el jutge de primera instància i instrucció, si no n'hi ha o és absent

Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat

Eximeix de responsabilitat penal, és considerada causa d'exculpació, però resta sempre la responsabilitat civil, que recaurà primer en el responsable causant de la por i, després, en l’autor

La legislació espanyola, en el procediment civil, atorga a la cosa judicada el caràcter de presumpció, mentre que en el procés penal té la consideració de certesa respecte al fet judicat

Correntment totes les legislacions tenen una declaració general d’irretroactivitat, com a salvaguarda de la seguretat jurídica No obstant això, el dret penal admet la retroactivitat només quan és favorable al reu

Actualment és abolida a la majoria dels estats El codi penal espanyol no preveu la confiscació, però sí, en certs casos, la intervenció d’una empresa per salvaguardar els drets dels treballadors

Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les…

La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978