Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Sentits de l’infant
Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…
El paladar
Anatomia humana
El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que descriu la…
cèrcol
Cèrcol
(CC0 1.0)
Esport
En el basquetbol, peça circular de ferro unida al tauler de la qual penja la xarxa de la cistella.
pardalera
Olla foradada que hom penja a la part alta d’un mur exterior perquè els ocells hi facin niu.
barballera
Pell pelada, carnosa i rugosa que penja de la mandíbula inferior o del coll en certs ocells i rèptils.
civera
Baiard, especialment el que té la plataforma substituïda per travessers separats o per una bossa que penja dels pals.
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65…
estringuet
Transports
Cadena que, en els carros, penja dels braços i que hom lliga a la roda quan vol que no rodi.
aparell de pescant
Transports
Aparell reial que penja de cada pescant i que serveix per a hissar i per a arriar les embarcacions menors.
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…