Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Åland

Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments perifèrics,…
Mare de Déu del Roser de Corçà, abans Santa Maria (Àger)
Art romànic
Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…
La Torre Rodona (Barcelona)
Art romànic
Situació Les restes de la Torre Rodona, construïda poc després del canvi de millenni i adossada actualment a la masia de Can Vinyals de la Torre ECSA - E Casas La Torre Rodona és situada al Pla de Barcelona, a les Corts, concretament al carrer de Salvador Cardenal És equidistant menys de 500 m de la Travessera i de l’antic nucli de les Corts Velles Història Aquesta torre degué ser construïda poc després de l’any 1000, segurament per fortificar un mas, i va conservar-se inalterada durant molts segles, si bé el mas va ser reformat del tot en època gòtica Al segle XVII, el mas i la torre …
saintsimonisme
Filosofia
Sociologia
Doctrina i moviment instituïts pels seguidors de Saint-Simon, després de la seva mort i basant-se en les seves darreres obres, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc…
Santa Maria de Baells
Art romànic
El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…
Castell d’Albarells (Argençola)
Art romànic
Les primeres notícies històriques sobre aquesta fortalesa corresponen a l’any 986, data en què en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès consta que feia de termenal del castell de Clariana un puig anomenat Guardiola d’Albarells L’any 1086, en acudir Berenguer Sunifred de Lluçà al castell d’Albarells per consagrar l’església de Sant Martí d’Albarells, segurament eren senyors del terme Bernat Onofre i el seu nebot Guillem de tota manera, la família Albarells, cavallers — milites — que segurament procedien d’ascendència castlana, consten com a senyors del…
Sepultura del cementiri de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de la sepultura L Prat Sepultura buidada en una roca actualment caiguda, situada al costat de la penya on possiblement hi havia l’antiga església de Sant Pere de Vallferosa Aquesta penya, coberta d’arbres i de bardisses, rep el nom de Cementiri Vell Quan, venint de Clavells i de la carretera que va de Torà a Solsona, siguem a tocar de la torre de Vallferosa i de l’església moderna, cal anar cap a l’esquerra Poc més enllà d’un cobert per al bestiar, hi ha un petit pujol, a la dreta del qual s’ha conservat aquesta tomba Al cim de l’elevació i, fins i tot, al costat de la…
Castell d’Anglesola
Art romànic
El primer esment conegut del lloc i el castell d’Anglesola data del 1079, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança del castell d’Anglesola, situat al comtat d’Osona, al costat del terme de Tàrrega Aquest matrimoni fou el fundador del cèlebre llinatge dels Anglesola, senyors del castell i la baronia del mateix nom, que tingué un paper molt destacat en la història de Catalunya durant l’edat mitjana Els Anglesola es dividiren al segle XII en tres branques la línia de Vallbona, la línia de Bellpuig i la línia…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió…
mosqueter
Història
Component de cadascuna de les dues companyies a cavall, coneguts com a grisos o negres, segons el color dels cavalls que muntaven, que durant el s XVII pertanyien a la casa del rei de França.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina