Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Francesc Gavaldà
Historiografia catalana
Historiador i religiós dominicà.
Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…
Francesc Gavaldà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i cronista.
Vida i obra Ordenat dominicà el 1633, fou professor de teologia, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura, i prior del convent de València 1666 Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València i qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 i 1680 Obra que incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable…
mosca comuna

Mosca comuna
Joe (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Mosca, de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llargada, de cap negrós, de cos gris amb bandes negres per sobre i groguenc per sota i d’ales transparents de tons grisos.
Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva
Pere Pintor
Mestre en arts i en medicina.
Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata
Bartomeu Obrador i Obrador
Metge.
Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears
Carles Borromeu
Cristianisme
Arquebisbe de Milà (1560-84) i cardenal (1560).
Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre
Duarte Álvarez de Toledo-Monroy-Ayala de Portugal y Pimentel
Història
Militar
Militar.
Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651
Bonaventura Casals i d’Echauz
Metge de l’Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820).
Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863
Thomas Dekker
Literatura anglesa
Teatre
Autor dramàtic i prosista anglès.
La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford
epidemiologia
Medicina
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.
A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina