Resultats de la cerca

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Pertanyent a una família de polítics locals, estudià dret a la Universidad Panamericana i posteriorment administració d’empreses Membre del Partido Revolucionario Institucional  PRI des del 1984, ocupà per aquest partit diversos càrrecs en l’administració local El 1999 fou nomenat secretari del seu oncle Arturo Montiel, governador de l’estat de Mèxic, càrrec per al qual fou elegit el 2005 i que exercí fins el 2011 El 2012 accedí a la presidència de Mèxic, succeint Felipe Calderón En aquest càrrec combaté el frau i l’evasió fiscals i liberalitzà l’economia, especialment el monopoli petrolier…

Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…

Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…

Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979, o Geography…

De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com en The World…

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de…

Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom, llibre que…

De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…