Resultats de la cerca

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l…

Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades

Del període de l' Escola de Notre-Dame es conserven dos organa quadrupla , és a dir, a quatre veus, la més aguda de les quals és un quadruplum

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…

Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral, la seva…

Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a configurar el seu…

Els seus orígens són semblants als dels altres pobles ibèrics Al s XIII els reis Alfons III i Dionís dugueren trobadors provençals a la cort, fet que influí segurament en l’aparició de músics com Martin Codax Els autors del Cancioneiro d’Elvas s XV palesen un alt nivell musical més tard la polifonia flamenca influí en autors com Damião de Goes i preparà el camí a l’escola polifònica autòctona d’Évora Duarte Lobo, JLourenço Rebello, etc, protegida pel rei Joan IV Al s XVIII fou important la influència de DScarlatti professor a Lisboa de la futura reina Bàrbara de Bragança, 1721-29…

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera…