Resultats de la cerca

Visqué a Rússia 1727-47, on fundà una escola d’astronomia a Peterburg L’any 1747 tornà a França i fou professor de matemàtiques al Collège de France i geògraf de la marina francesa Es dedicà a l’estudi de l’astronomia solar i fou el primer a determinar les coordenades heliocèntriques de les taques solars Treballà també en l’elaboració de mètodes per a l’observació del trànsit de Mart i de Venus per davant del disc del Sol És autor de Mémoire pour servir à l’histoire et au progrès de l’astronomie, de la géographie et de la physique 1758

Estudià a Roma i a Milà Catedràtic de lingüística a la Universitat de Montevideo 1951, des del 1963 ensenyà filologia romànica i lingüística general a Tübingen Es dedicà, sobretot, a estudiar qüestions teòriques i metodolòquies Sistema, Norma y Habla 1952, Sincronía, Diacronía e Historia 1958, Teoría del lenguaje y lingüística general 1962, Pour une sémantique diachronique structurale 1964, Structure lexicale et enseignement du vocabulaire 1966, Sprache, Strukturen und Funktionen 1970 Impulsà els estudis de catalanística organitzà el lectorat de català el 1968 i, després,…

Combaté a la Primera Guerra Mundial, i escriví un assaig sobre el desarrelament de la joventut francesa de postguerra, Mesure de la France 1922 Escriví també Plainte contre inconnu 1934, L’Homme couvert de femmes 1926, Blèche 1928 i Gilles 1939 Genève ou Moscou 1928, L’Europe contre les Patries 1931, Socialisme fasciste 1924 i Notes pour comprendre le siècle 1941 traspuen el seu decantament pel feixisme Director de la Nouvelle Revue Française durant l’ocupació alemanya, se suïcidà després de l’alliberament El 1958 fou publicat el seu Récit secret , i el 1961, el seu Journal 1944-…

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i …

General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997

Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues obres, que no…

Professor a l’École des Langues Orientales 1911-50, a l’École Pratique des Hautes Études des del 1919 i a l’Institut d’Ethnologie 1926-59, s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social De les seves obres cal destacar la direcció de Les langues du monde 1924, amb AMeillet, Linguistique et matérialisme dialectique 1948, Histoire d’une langue le français 1950, Pour une sociologie…

Donat a conèixer com a cantant per Edith Piaf, es destacà en el camp de la cançó francesa Participà en films musicals i dramàtics a França, a Itàlia i als EUA Paris chante toujours, Le salaire de la peur 1952, Les héros sont fatigués 1955, Let's Make Love 1960, Vivre pour vivre 1966, Vincent, François, Paul et les autres 1974 D’acord amb el seu ideari polític d’esquerra, interpretà els films Z 1968, L’aveu 1969, État de siège 1972, La menace 1977, Les routes du Sud 1978 i Netchaïev est mort 1989, basat en una novella de J Semprún, amb qui collaborà sovint

És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’…