Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
cua
Electrònica i informàtica
Llista on l’accés a les dades es fa necessàriament en l’ordre en què hom les ha introduït, d’acord amb el mètode conegut per les sigles FIFO (First input First Output - ’’Primera entrada - primera sortida’).
Sovint les estructures de dades que gestionen l’accés als recursos són anomenades cues per exemple, cua d’impressió, tot i que pròpiament no ho són, ja que la gestió d’accés és força diferent i, per exemple, es permet que un procés amb més prioritat s’executi abans
decemvir
Història
Cadascun del magistrats romans d’un tribunal de deu membres.
Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
acetopropionat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters mixts de la cel·lulosa preparats a partir dels anhídrids acètic i propiònic.
Llurs propietats són molt semblants a les de l'acetobutirat de cellulosa Quan la proporció de grups acetil és molt baixa relativament a la de grups propionil, els acetopropionats acostumen a anomenar-se propionat de cellulosa La principal aplicació dels acetopropionats pròpiament dits és la fabricació de vernissos i pintures
rabec
Música
Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, afinades en quintes (sol, re, la), que hom tocava amb un arquet curt i corbat.
Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec D’origen àrab rabāb , fou introduït amb les primeres invasions musulmanes s VIII hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola
lanolina
Farmàcia
Greix de color fosc i olor característica que hom extreu de la llana dels bens.
Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana
reducció
Filosofia
En Husserl i l’escola fenomenològica, procés mitjançant el qual hom posa entre parèntesis i deixa com en suspens totes les dades, conviccions, etc, relacionades amb l’acte de coneixement per tal de centrar-se exclusivament en aquest mateix acte.
Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
Elohim
Forma hebrea amb què hom anomena Déu.
Bé que, pròpiament, 'elohim és la forma plural d' 'eloah , a la Bíblia és emprat, amb una forma verbal, com a singular En aquest sentit no ha d’ésser entès com a reminiscència d’un antic politeisme hebreu i encara menys com a “profecia” del misteri trinitari, sinó com a nom comú de la divinitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina