Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
Guillem Simó i Roca
Literatura catalana
Poeta, dietarista, narrador, historiador, pintor i compositor.
Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules…
Noruega 2009
Estat
L’executiu noruec, encapçalat per Jens Stoltenberg, va ser reelegit en les eleccions del setembre © Oficina del Primer Ministre de Noruega Amb una precisa gestió de la crisi a partir del fons multimilionari provinent del petroli, el Govern encapçalat per Jens Stoltenberg va aconseguir convertir-se en el primer executiu des de 1993 a ser reelegit a Noruega Les eleccions, celebrades el 14 de setembre, van donar la victòria a la coalició governant de centristes, laboristes i socialistes d'esquerres, que amb 86 escons només perdia un escó respecte als anteriors comicis La dreta,…
postulat de continuïtat
Matemàtiques
Un dels postulats que establí David Hilbert en els Grundlangen der Geometrie (1899), on precisà l’axiomatització completa i rigorosa de la geometria euclidiana.
Alhora, imposa axiomàticament l’arquimedianitat i la completesa de la recta geomètrica
marcatge
Biologia
Química
Procediment mitjançant el qual hom substitueix en una molècula un àtom o uns quants per un indicador isotòpic radioactiu.
La radioactivitat d’aquestes molècules permet de seguir-ne el rastre i les reaccions químiques mitjançant comptadors de Geiger-Müller Per a les aplicacions a la química, a la biologia i a la medicina, hom prepara un gran nombre de molècules marcades així, hi ha més de dues-centes molècules orgàniques marcades amb 1 4 6 C i una vintena de marcades amb 3 5 1 6 S En biologia i en medicina les molècules marcades permeten d’estudiar quantitativament el metabolisme, mal conegut fins ara, de tot un seguit d’elements Així, el marcatge de l’aigua amb triti 3 1 H ha permès de demostrar que l’aigua del…
part-song
Música
Peça vocal per a dues o més veus a cappella -o amb acompanyament molt poc significatiu-, generalment de forma i durada reduïdes i amb text secular, tot i que no sempre (A.
Sullivan 5 Sacred Partsongs , 1871 No hi ha ni un terme equivalent exacte en altres llengües ni una definició precisa, ja que pot incloure formes diverses Musicalment, els orígens de la part-song es remunten al principi del segle XVII L’aparició de grups corals per a homes sols al segle XVIII formalitzà la tradició de cantar música d’aquest tipus Al XIX, l’interès pel patrimoni musical del passat feu reviure el madrigal com a forma específica de la part-song La gran popularitat de les agrupacions corals i l’accés més fàcil i econòmic a la música impresa originaren una època d’or…
Castell d’Arànser (Lles)
Art romànic
El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els drets de justícia d’aquest castell i lloc el 1326 hom precisa que el castrum…
Giulia Grisi
Música
Soprano italiana.
Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de…
setmana

Els dies de la setmana
Cronologia
Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’…
art gòtic català
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, exemplar extraordinari de l'art gòtic català
© Fototeca.cat
Art
Nom que hom ha donat a l’estil gòtic propi dels Països Catalans, especialment en el camp de l’arquitectura.
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina