Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Mongòlia Interior
Divisió administrativa
Regió autònoma (zizhiqu) de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures Els conreus…
Altai
Serralada
Serralada de l’Àsia central situada a l’W de Sibèria i Mongòlia, que s’estén des del riu Irtyš i la depressió de Jungària (46-47° latitud N) en direcció NW.
La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai…
Cotes
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).
Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119…
Costitx

Vista del molí de Costitx
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector central des Pla, al sud d’Inca, terme del qual és separat pel torrent de Rafalgarcés o de Vinagrella, al qual desguassa, després de drenar part del territori, el torrent de Pina.
El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’…
Gujarāt
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.
La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…
Godelleta
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al límit amb l’Horta (pla de Quart) i amb la Ribera Alta (vall dels Alcalans).
El terme és accidentat a llevant pels contraforts de la mola dels Escolapis i de la serra Peranxisa i, a ponent, per diversos turons que culminen a 443 m alt Miravalència L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada a garrofers 1 735 ha, vinya 1 250 ha, oliveres 200 ha, cereals 178 ha, ametllers i llegums Al regadiu 153 ha, que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals, blat de moro, alfals, hortalisses i tabac Hi ha avicultura i agricultura Les activitats industrials es limiten a serradores i forns de calç Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz…
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a la conca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina