Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Els estudis micològics i liquenològics
Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…
Francesc Candini i Puig
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…
Gabinet Salvador
Museologia
Col·lecció de documents i materials sobre història natural aplegats del 1625 al 1855 per la família d’apotecaris Salvador, de Barcelona.
Comprèn sobretot documents escrits però també objectes com fòssils, un herbari amb més de 4000 plantes el més antic de la península Ibèrica, plantes i animals naturalitzats, ordenats i classificats, i instrumental de farmàcia Dels gairebé 1500 volums illustrats destaquen una edició del Systema naturae, de Carl von Linné, del 1748 i una altra de l’ Atlas Minor, de Nicolaus Visscher, del 1649 Inclou també una voluminosa correspondència amb acadèmics Iniciat per Joan Salvador i Boscà, entre els continuadors del Gabinet destacà sobretot el seu net Joan Salvador i Riera La collecció és un dels…
Joan Massià i Prats

Joan Massia i Prats
© Fototeca.cat
Educació
Música
Violinista, pedagog i compositor.
Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a…
,
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós,…
Jardí Botànic de Barcelona
Institució municipal situada al parc de Montjuïc, inaugurada el 1999 amb la finalitat d’esdevenir centre de referència de la flora mediterrània.
La realització del projecte anà a càrrec d’un equip interdisciplinari arquitectes, horticultors, biòlegs per tal d’aconseguir reproduir paisatges característics de les cinc regions mediterrànies del món i adaptar la distribució a la topografia pròpia del terreny escollit Amb el suport de l’ Institut Botànic de Barcelona IBB, des del punt de vista científic, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica mediterrània, en promou el coneixement a través d’activitats adaptades a collectius amb característiques diverses i, alhora, sensibilitza el públic vers el respecte a la natura…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…
Josep Vives i Codina
Botànica
Botànic i briòleg.
De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…
Plantes superiors legalment protegides
L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina