Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Antonio Smareglia
Música
Compositor italià.
Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna…
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…
guanter
Història
Menestral que fabricava guants i en venia.
Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus…
fuster | fustera
Història
Menestral que treballava la fusta.
Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…
Ramon de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Albalat de Cinca.
En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí…
Manel d’Arquer i de Brugada

Manel d’Arquer i de Brugada
© Família d’Arquer
Economia
Navier i financer.
Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, propietaris rurals del Maresme, es dedicà al comerç marítim amb una remarcable flota de vapors propis i sovint associat al primer marquès de Comillas Vers l’any 1870 expandí els seus negocis cap a la metallúrgia i fundà una foneria de plom, Manuel de Arquer e hijos, a Sant Martí de Provençals Fou la primera foneria d’aquesta especialitat a Barcelona, i en poc temps esdevingué la més importnat de tot l’Estat espanyol Especialitzada en la producció de tot tipus de munició de plom per a la caça, fou proveïdora de la majoria de cases reials d’…
sedaire
Història
Oficis manuals
Fabricant o comerciant de teixits de seda.
Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers, cinters o…
Gregor Johann Mendel

Gregor Johann Mendel
Botànica
Botànic austríac.
Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la…
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A…
el Tinell
Història
Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona, obra de Guillem Carbonell
.
La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina