Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Sant Quintí de Travil o de Taravil (Capolat)
Art romànic
Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878 aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Música
Noble, polític, literat i compositor català, més conegut per un dels seus títols, el de comte de Savallà (era el sisè de la dinastia).
Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…
Castell de Foradada
Art romànic
La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la…
butlla de la Croada

Dispensa eclesiàstica atorgada el 1808 pel comissari general de la croada a favor d’Anton Aulet per a poder menjar carn i ous els dies de quaresma de l’any següent
Arxiu Històric de Girona
Concessió lliurada en forma de butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics.
Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València…
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
Pierre de Caseneuve
Historiografia catalana
Historiador occità.
El 1644, després de llargues investigacions i de fer alguns assaigs previs, publicà la seva obra fonamental sobre Catalunya La Catelogne françoise où il est traité des droits que le Roy a sur les Comtez de Barcelonne et de Roussillon et sur les autres terres de la Principauté de Catelogne El treball, aparegut en plena guerra dels Segadors, és un tractat dels drets històrics de França sobre Catalunya, per tal de justificar-ne el “recobrament” realitzat mitjançant la intervenció militar francesa del 1641 Després d’una introducció on posa en qüestió la veracitat dels historiadors…
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
Marcabrú
Literatura
Trobador.
D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…
lliga d’Augsburg
Història
Coalició política europea de caràcter defensiu antifrancès signada el 1686, motivada per la política d’annexions de Lluís XIV.
La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina