Resultats de la cerca

Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València Climent IV amb…

Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…

El 1644, després de llargues investigacions i de fer alguns assaigs previs, publicà la seva obra fonamental sobre Catalunya La Catelogne françoise où il est traité des droits que le Roy a sur les Comtez de Barcelonne et de Roussillon et sur les autres terres de la Principauté de Catelogne El treball, aparegut en plena guerra dels Segadors, és un tractat dels drets històrics de França sobre Catalunya, per tal de justificar-ne el “recobrament” realitzat mitjançant la intervenció militar francesa del 1641 Després d’una introducció on posa en qüestió la veracitat dels historiadors espanyols, en…

El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…

La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies…

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la separació de 1640-41…

Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció,…

Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí…