Resultats de la cerca

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…

Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…

Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma Fou professor…

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

Situació Església parroquial del poble de Vallespinosa, un edifici rectangular del final del segle XII, transformat a causa de l’obertura de noves capelles i de la refacció d’una part de la volta ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és al bell mig del poble de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF623897 Per a arribar a Vallespinosa cal seguir la carretera comarcal C-241, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix vers Sarral i Montblanc Un cop passat el trencall de mà esquerra que porta a Biure, surt en aquesta mateixa direcció la carretera local TV-2015, que porta al…

Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…