Sant Jaume de Vallespinosa (Pontils)

Situació

Església parroquial del poble de Vallespinosa, un edifici rectangular del final del segle XII, transformat a causa de l’obertura de noves capelles i de la refacció d’una part de la volta.

ECSA - M. Catalán

L’església parroquial de Sant Jaume és al bell mig del poble de Vallespinosa.

Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF623897.

Per a arribar a Vallespinosa cal seguir la carretera comarcal C-241, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix vers Sarral i Montblanc. Un cop passat el trencall de mà esquerra que porta a Biure, surt en aquesta mateixa direcció la carretera local TV-2015, que porta al poble de Vallespinosa. (FEB)

Història

Aquesta església parroquial fou bastida a la darreria del segle XIII perquè l’església castral de la població, dedicada a Santa Maria, de reduïdes proporcions, no podia donar cabuda a una població que anava en augment. Hom creu que la seva construcció es feu amb la contribució dels veïns de Vallespinosa.

L’església de Sant Jaume tingué des d’un inici la categoria de parròquia, ja que els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada en l’arxidiòcesi tarragonina, consta que el rector de Valle espinosa pagà per cadascun dels anys esmentats la quantitat de 25 sous.

De l’inici del segle XIV, en el testament de Bernat de Llacuna datat el 1309, es fa menció d’una deixa a Sancto Jacobo de Vallespinosa, en concret cinc sous per a les obres que s’estaven portant a terme a l’església i tres sous més per al rector. Les obres sembla que continuaven en els primers decennis del segle XIV, car s’han documentat deixes per aquest concepte en dos altres testaments de l’any 1334. Els anys 1354-55 el rector de Vallespinosa és mencionat en unes llistes exclusives de la diòcesi de Tarragona, referides també a la dècima papal; en aquesta ocasió el rector contribuí amb 13 sous el primer any i amb 14 el segon.

A la darreria del segle XV l’església parroquial de Sant Jaume de Vallespinosa era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. (FEB)

Església

Planta de l’església amb indicació de les capelles i les fornícules que modifiquen l’estructura original.

F. Español

L’església parroquial de Vallespinosa és un edifici d’una sola nau en la qual no es diferencia el presbiteri ni a l’exterior ni a l’interior. Posteriorment, es van obrir dues capelles a banda i banda de la nau en el tram immediatament anterior al presbiteri. Encara més modernament es va ampliar amb una nova capella oberta des de l’interior en el mur de la banda esquerra de l’església.

La nau és coberta amb una volta de canó apuntat que arrenca d’una imposta. En un punt determinat canvia l’alçada de la nau; això pot indicar que es va rebaixar en una part o que un tram de la nau és posterior a l’altre. Fixar amb exactitud el procés d’obra d’aquesta església és difícil mentre no s’eliminin els enguixats interiors.

Els murs originaris es conserven en aquelles àrees que no es van modificar, on no es va obrir cap capella. Els carreus, en aquelles zones on són visibles —tot l’interior és arrebossat i a l’exterior hi ha altres edificis adossats que n’impossibiliten la vista—, apareixen tallats regularment amb escoda i disposats en el mur a la manera isòdoma.

La cronologia aproximada de l’església, ateses les seves característiques arquitectòniques i les notícies documentals, es pot situar vers la darreria del segle XII. (FEB)

Estela funerària

Al cementiri de Vallespinosa s’hi ha localitzat una estela funerària medieval realitzada sobre un suport de pedra calcària. Es té constància que existia una peça de característiques similars, però que malauradament ha desaparegut. El cippus en qüestió és un monòlit de pedra calcària de tipologia discoidal i peu gairebé recte. Ambdues cares són decorades per una bordura-creu grega entallada a baix relleu. Té una alçada màxima de 75 cm, un disc de 36 cm de diàmetre, un coll de 24 cm, ample del peu de 26 i gruix oscil·lant entre 21 i 25 cm. Com altres peces d’aquest tipus, cal atorgar-li una datació indeterminada a partir del segle XII. (JJMB)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Rius, 1945-47, vol. I, pàgs. 151 i 157
  • Español, 1991, pàgs. 333-338.

Bibliografia sobre l’estela funerària

  • Menchón, 1988-89, núm. 10-11, pàgs. 251-317 i 1990, pàgs. 155-176.