Resultats de la cerca

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…

Situació Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′50″ N - Long 2° 33′21″ E Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga…

Situació Aspecte de les ruïnes, amb un arc apuntat, l’element més característic d’aquesta fortificació en ruïnes ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell d’Algars són damunt un turó a la riba dreta del riu del mateix nom Prop seu hi ha l’església de Sant Joan, l’antiga parròquia del nucli de població format a redós del castell, avui totalment deshabitat Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 S’hi arriba des de Batea, per la carretera comarcal C-221 en direcció a Maella Un cop fets uns 8 km aproximadament, hom veu a mà dreta el turó amb les restes del castell i l’església MLIR Història El castell d’…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot…

La prehistòria El món ibèric Els primers poblaments paleolítics L’Abric Romaní de Capellades és un antic habitatge d’època paleolítica, amb restes d’indústries de l’època mosteriana ECSA - M Sagarra Les condicions naturals van afavorir una precoç aparició de la vida humana a l’actual comarca de l’Anoia Els còdols trobats al Bruc permeten imaginar-hi poblament al paleolític inferior de manera més definida, en el pas del paleolític inferior al mitjà, l’Homo Sapiens neanderthalensis ocupà un habitatge temporal a Sant Jaume Sesoliveres Igualada on, en el marge esquerre de l’Anoia, vivia de la…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme comprèn el…

Situació i presentació El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km 2 , es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937 Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda SW, la Granadella i els Torms W, el Soleràs NW, l’Albagés N, Cervià de les Garrigues NE, la Pobla de Cérvoles E, i amb els d’Ulldemolins SE i Margalef SW, que ja pertanyen al Priorat L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la Sisquella i de Vall-de-reig Morfològicament…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…