Resultats de la cerca

Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…

Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del nazisme i, en…

Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868…

Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà  El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923  1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009,  Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII…