Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Liberto-Megamo
Ciclisme
Equip de bicicleta tot terreny.
Competí entre el 1994 i el 1999, dirigit per Manel Canadell Reuní el campió d’Espanya Juan Carlos Garro, els germans Oscar i Lluís García, Miquel Campasol, Pau Bartoló i Eduard Ayats La campiona del món Margarita Fullana també s’inicià en aquest equip català, que centrà l’activitat en el calendari estatal i les proves europees de la Copa del Món Fou massatgista de l'equip Pep Grabulosa
José Navarro Elbal
Columbofília
Columbicultor.
Soci de la Societat del Camp de l’Arpa a partir dels anys cinquanta, creà un colomar Posteriorment es feu soci de la Societat Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat Vella i de la Societat de Premià de Mar, de la qual fou vicepresident i on feu un nou colomar Dedicat més a la cria que no pas a la competició, reuní més de 150 coloms esportius
Ramon Roig i Rey
Història del dret
Jurista.
Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861
Maurici Hernández i Ponsetí
Farmàcia
Farmacèutic.
Es destacà com a meteoròleg publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca , des del 1888 fins al 1928 La seva collaboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya També fou un notable ornitòleg i reuní una collecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó, del qual fou un dels fundadors
Arabi Paixà
Història
Militar
Militar egipci.
El 1870 organitzà el Partit Nacional i reuní al seu entorn els camperols, els oficials descontents i els ulemes En esclatar una insurrecció a Alexandria contra els habitants europeus, el khedive fou deposat, i ‘Arabī, nomenat comandant en cap Però les tropes anglofranceses prengueren la ciutat 1882, i, poc temps després, fou fet presoner pel general Wolseley a Tell el-Kabir i exiliat a Sri Lanka fins el 1901
Rhodèsia del Nord
Geografia històrica
Colònia britànica (1911-1964), pertanyent a l'antiga Rhodèsia, que en independitzar-se rebé el nom actual de Zàmbia.
Fou colonitzat per la British South African Company i per l’African Lakes Company Des del 1924 el territori passà a formar part del British Central African Protectorate L’explotació del coure des del 1930 reuní uns 70000 britànics Entre el 1953 i el 1963 estigué federada amb Rhodèsia del Sud i Nyassalàndia i el 1964 proclamà la seva independència sota un règim africà Immediatament canvià el seu nom pel de Zàmbia
Enric Mañosas i Barrera
Arxivística i biblioteconomia
Economia
Empresari, col·leccionista i bibliògraf.
Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Museu Regional d’Artà
Museu
Museologia
Centre museístic de la localitat d’Artà, a l’illa de Mallorca, fundat el 1927 a partir de la iniciativa d’un grup local d’erudits.
Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
Miquel Joan Vilar
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València Publicà un Sermón 1689 amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíllabs catalans/> Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17 000 volums
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina