Resultats de la cerca

Independent del món oficial Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes Publicà Abrégé de la vie des peintres 1699 i Cours de peinture par principes 1708 Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística

Com a pintor formà part del London Group Com a crític revalorà l’art modern El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda Bellini 1899, l’edició crítica dels Discourses , de J Reynolds 1905, i Cézanne 1927

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona

Estudià dibuix i pintura a diverses acadèmies El seu primer llibre, Field Guide to the Birds of Eastern North America 1934, fou traduït a més de dotze llengües i es considera una obra clau, no solament per la qualitat de les illustracions i descripcions, sinó perquè introduí un nou sistema d’identificació dels ocells, basat en les característiques que hom pot observar en el vol Escrigué, illustrà i edità més de quinze llibres, i collaborà en l’elaboració de més de quaranta guies, les quals cobreixen un ampli ventall de temes naturalistes Doctor honoris causa per vint-i-tres universitats, rebé…

Amplià estudis amb EBloch, del qual esdevingué ajudant 1921-25 La seva obra acull els principals corrents del s XX, especialment Stravinskij Cal esmentar les seves òperes The Trial of Lucullus 1947 i Moctezuma 1941-63, vuit simfonies i l’obra coral Turn, O Liberated 1943

Format al club Sícoris de Lleida, fou campió d’Espanya juvenil i promesa, i participà en el Mundial juvenil 1999, l’Europeu júnior 2001 i el sub-23 2003 En categoria absoluta fou campió d’Espanya en pista coberta 2003, 2005 i de Catalunya a l’aire lliure 2004 Guanyà la medalla de bronze en els Jocs Iberoamericans del 2004

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però,…

Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…