Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
María Dolores Pradera
Música
Nom pel qual és coneguda la cantant i actriu castellana María Dolores Fernández Pradera.
S’inicià professionalment els anys quaranta com a actriu teatral i, en el cinema, en produccions com Yo no me caso 1944, de Juan de Orduña o Los habitantes de la casa deshabitada 1946, de Gonzalo Delgrás, al costat de Fernando Fernán Gómez , amb qui estigué casada del 1945 al 1957 Feu gires teatrals per l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica Llatina interpretant sobretot obres del repertori clàssic i modern espanyol Es donà a conèixer com a cantant els anys cinquanta, però fins el 1966 no publicà el primer disc, María Dolores Pradera , que forma part d’una discografia d’una trentena llarga de…
Frotard
Cristianisme
Abat benedictí de Sant Ponç de Tomeres (prop de Besiers) del 1061 al 1099.
Amic dels papes Alexandre II, Gregori VII i Urbà II, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó Els comtes catalans li cediren els monestirs de Sant Martí de Les, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Rodes i Sant Llorenç del Munt Juntament amb els abats de Ripoll i de Sant Cugat havia intervingut el 1079 en les paus entre els dos germans comtes de Barcelona Però, un cop assassinat Ramon Berenguer II, l’amistat del fratricida li valgué greus retrets, especialment de l’arquebisbe de Narbona i del bisbe de Barcelona A Aragó pretenia drets sobre la seu de Jaca hi renuncià, però, i obtingué…
Vicente Ramos Pérez
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador i assagista.
Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…
Lluís IX de França
Història
Rei de França (1226-70).
Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà…
Carmina Virgili i Rodon

Carmina Virgili i Rodon (2013)
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra La…
Ramon Gubern i Domènech
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses historiogràfiques de…
,
José María Ríos García
Enginyer de mines.
Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid 1927-33 i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid El 1934 treballà sobre estructures cristallines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid 1935 i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de Minas de Madrid…
Valentín García Yebra
Lingüística i sociolingüística
Filòleg lleonès.
Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…
Enric Ras i Oliva
Enginyer.
Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident…
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló
Arquitectura
Arquitecte.
Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina