Resultats de la cerca
Es mostren 4561 resultats
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià.
Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres…
Udalard I
Història
Vescomte de Besalú (~1055 — ~1115), fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…
parusia
Cristianisme
Manifestació escatològica (escatologia) del Crist com a Senyor i consegüent instauració definitiva del regne de Déu a la fi de la història.
Inclou el judici final i la resurrecció Objecte central de l' esperança cristiana, pertany al querigma apostòlic Acompliment de la salvació, fou anticipada i garantida en la resurrecció del Crist Sense negar el seu caràcter temporal, és viscuda per la comunitat cristiana en la missió i, sacramentalment, en la litúrgia Invocada en el Maranata ‘Veniu, Senyor’ dels primers cristians, és tema de l' anamnesi eucarística
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el…
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda…
cavalcada
Història
A l’edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig, a la qual havien de concórrer els vassalls menors de 60 anys per manament del senyor respectiu.
A diferència de la host, no podia ultrapassar un dia de durada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall fet presoner, però no d’indemnitzar la seva pèrdua en cas de mort o de lesió
ligi | lígia
Dret
En el dret feudal, dit de l’homenatge d’un vassall que jurava fidelitat absoluta al seu senyor, amb vincles més forts que els de l’homenatge ordinari (home ligi, feu ligi).
Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius
Joan de Cardona i de Navarra
Història
Magnat del s XV, senyor de Guadalest (Marina) i de Caparroso (Navarra), i comte nominal de Cardona.
Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina