Resultats de la cerca

La identificació amb Yajña, el sacrifici concebut com el principi creador, fa de Prajāpati el “Senyor de les creatures”

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…

Inclou el judici final i la resurrecció Objecte central de l' esperança cristiana, pertany al querigma apostòlic Acompliment de la salvació, fou anticipada i garantida en la resurrecció del Crist Sense negar el seu caràcter temporal, és viscuda per la comunitat cristiana en la missió i, sacramentalment, en la litúrgia Invocada en el Maranata ‘Veniu, Senyor’ dels primers cristians, és tema de l' anamnesi eucarística

El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el…

L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los

Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda…

A diferència de la host, no podia ultrapassar un dia de durada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall fet presoner, però no d’indemnitzar la seva pèrdua en cas de mort o de lesió

Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis…

No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…