Resultats de la cerca

Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351

Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà

Realitzà el pis inferior del baptisteri de Pisa segons l’esquema dels laterals de la catedral de Pisa, obra de Buscheto A l’interior, els arcs peraltats i la presència d’un alt cimaci a cada columna manifesten la influència oriental Toesca li atribueix l’església pisana del Sant Sepulcre

La catedral de Girona custodia els dos sepulcres monumentals més rellevants del segle XV català, destinats a dues destacades personalitats d’aquesta església El de l’ardiaca major Dalmau de Raset † 1448 és a la capella consagrada a sant Damià i a sant Jordi, oberta a la banda meridional de la nau, i el del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la consagrada a sant Pau, localitzada al costat septentrional, davant de l’anterior Ambdós projectes són molt propers cronològicament no obstant això, la qualitat del segon supera amb escreix la del primer Atès que aquest darrer sembla posterior, cal abordar…

Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir

El 1499 ja era ciutadà de Barcelona Treballà per a Barcelona i Santes Creus i fou mestre major de la seu de Tortosa 1514 Collaborà amb Bartolomé Ordóñez en les imatges del Sant Sepulcre de la capella de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona 1517 i al rerecor de la seu

Com a arquitecte edificà a Malines les esglésies d’Onze Lieve Vrouw van Hanswijk 1633-81 i del collegi dels jesuïtes Com a escultor féu l’altar major de la catedral de Sint Rombout de Malines, amb el sepulcre de l’arquebisbe ACreusen També esculpí obres de vori bacanals, jocs de nens

Mestre de l’obra del palau reial de Barcelona, fou l’autor de la capella de Santa Àgata 1302-11 Construí, amb Pere de Prenafeta, el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou 1312-15 al monestir de Santes Creus Intervingué també, segons sembla, en la construcció del monestir de Pedralbes, a Barcelona

Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…