Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Diotisalvi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Realitzà el pis inferior del baptisteri de Pisa segons l’esquema dels laterals de la catedral de Pisa, obra de Buscheto A l’interior, els arcs peraltats i la presència d’un alt cimaci a cada columna manifesten la influència oriental Toesca li atribueix l’església pisana del Sant Sepulcre
Al-Ruṣāfa
Ciutat antiga
Antiga ciutat del desert de Síria, 30 km al S de la riba dreta de l’Eufrates.
Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir
Hans Petit Monet
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor.
El 1499 ja era ciutadà de Barcelona Treballà per a Barcelona i Santes Creus i fou mestre major de la seu de Tortosa 1514 Collaborà amb Bartolomé Ordóñez en les imatges del Sant Sepulcre de la capella de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona 1517 i al rerecor de la seu
Lucas Faydherbe
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor flamenc.
Com a arquitecte edificà a Malines les esglésies d’Onze Lieve Vrouw van Hanswijk 1633-81 i del collegi dels jesuïtes Com a escultor féu l’altar major de la catedral de Sint Rombout de Malines, amb el sepulcre de l’arquebisbe ACreusen També esculpí obres de vori bacanals, jocs de nens
Joan de Tournai
Art gòtic
Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…
Bertran Riquer
Arquitectura
Arquitecte gòtic.
Mestre de l’obra del palau reial de Barcelona, fou l’autor de la capella de Santa Àgata 1302-11 Construí, amb Pere de Prenafeta, el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou 1312-15 al monestir de Santes Creus Intervingué també, segons sembla, en la construcció del monestir de Pedralbes, a Barcelona
Pere Sanglada
Escultura
Escultor.
Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
Andreu Ramires
Escultura
Escultor.
Resident a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Actiu al monestir de Poblet, on, contractat per l’abat Joan de Guimerà, tallà en relleu mitjà el cadirat del cor del prior 1575 i fou també l’autor de la construcció i de l’escultura del retaule del Sant Sepulcre de la galilea 1580, d’un correcte estil renaixentista
Gian Cristoforo Romano
Escultura
Escultor i medallista italià.
Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina