Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
tetrametilsilà
Química
Compost químic que té quatre grups metil units a un àtom de silici.
Hom l’utilitza com a substància patró en l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear RMN en mitjans no aquosos
silicur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell.
Responen a la fórmula general M 4 n Si n Hom els obté per reacció de la sílice escalfada al roig amb l’element metàllic corresponent Presenten notables similituds amb els carburs i gaudeixen d’estructures semimetàlliques Són molt durs i refractaris
Jöns Jakob Berzelius
Química
Químic suec.
Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el…
microelectrònica
Electrònica i informàtica
Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat sobre una plaqueta o substrat gràcies als principis de la integració
.
La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits…
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de materials…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
planar
Electrònica i informàtica
Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats, consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com a màscara…