Resultats de la cerca

És emprada per a dipositar-hi les ratlles i els quadrats que hom compon per tal de fer el motlle

Se celebra la 31a edició dels premis Altaveu a Sant Boi de Llobregat, dedicats a la música feta a Catalunya Entre els premiats sobresurten la cantant Rosalía premi a l’artista musical catalana de més projecció i, pels darrers treballs publicats el darrer any, la pianista Clara Peya, el trompetista de jazz Raynald Colom i el duo pop Hidrogenesse També es premia la tasca social del collectiu Vozes, el Festival Esperanzah del Prat de Llobregat i la trajectòria del productor Gay Mercader

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Entrà en el món de la música al costat de la cantant Tina Turner, amb qui compartí gira el 1985 Entre les seves collaboracions amb grups de renom cal destacar les fetes amb Kinks, Loverboys i Foreigner, el 1982 La seva producció en solitari consta de nou títols, dels quals sobresurten Into the Fire 1987, So Far so Good 1993, 18 Till I Die 1996, One a Day like Today 1998, The Best of Me 1999 i Io vivo in te 2001

Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm 1521, i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach Comte Wolfgang d’Oettingen 1508 i el d' Eitel Hans Besserer I 1533

Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Es titulà arquitecte el 1949 Fou arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’Ajuntament de Barcelona Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana 1970, obres que palesen la seva admiració pels quatrecentistes toscans

Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935