Resultats de la cerca
Es mostren 7584 resultats
Societat Catalana de Física
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada, el 1987, per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Societat Catalana de Química
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada, l’any 1987, per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Societat Tipogràfica de Barcelona
Organisme obrer fundat a Barcelona el 15 d’agost de 1879 i que pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial.
El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana 1982-85,…
Societat Castellonenca de Cultura
Entitat fundada a Castelló de la Plana el 1920 per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc.
Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló Des de la fundació fins a la guerra civil de 1936-39 aplegà el bo i millor de la intellectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans El “Butlletí” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les…
Societat Catalana de Tecnologia
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuació de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en collaboració amb la CIRIT i l’edició de publicacions Butlletí, Monografies convoca cada any un premi per a estudiants
Inquietud científica i societat
A la fí del segle XIX es va produir la segona fase dela Revolució Industrial, durant la qual protagonitzaren un paper capdavanter l’electricitat i la indústria química Aquesta segona onada industrialitzadora va arribar a Catalunya amb un desfasament molt reduït respecte als països avançats, tot palesant que l’esperit modernitzador tornava a animar la burgesia catalana És ben sabut que la industrialització catalana s’havia recolzat en el sector tèxtil En canvi, la indústria…
Societat Catalana de Sociolingüística
Nom que adoptà el 2008 l’Associació de Sociolingüistes de Llengua catalana, anteriorment Grup Català de Sociolingüística, en esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
N'és el president Joaquim Torres L’entitat té una delegació a Arenys de Mar
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…
Societat Filharmònica de Tarragona
Música
Entitat musical constituïda a Tarragona l’any 1909 per a la divulgació i el foment de l’activitat musical.
Fou la primera associació musical estable a Tarragona amb mitjans i iniciatives per a dur a terme concerts de música clàssica La seva activitat consistí principalment en l’organització de concerts i recitals a càrrec d’eminents solistes, agrupacions instrumentals i orquestres de fama internacional Hi actuaren intèrprets de la talla de la soprano Maria Barrientos, les pianistes Blanca Selva i Paquita Madriguera, els pianistes Arthur Rubinstein, Alfred Cortot, Emil Sauer i Ricard Viñes, el violoncellista Pau Casals, el director i compositor Joan Lamote de Grignon, els germans Giocasta i Carles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina