Resultats de la cerca
Es mostren 15329 resultats
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…
respirador de superfície
Esport
Pesca
Tub de material plàstic o metàl·lic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua.
Va proveït, en un dels seus extrems, d’una peça que permet d’aplicar-lo fàcilment i còmodament a la boca, i a l’altre extrem, que és mantingut generalment fora de l’aigua, pot tenir una boia que impedeixi l’entrada d’aigua en el cas que resti per sota d’aquesta
Tlacopán
Ciutat
Ciutat veïna de Tenochtitlán, amb la qual —i també amb Texcoco— formà una confederació sota la direcció del cap asteca Itzcoatl.
Fins aleshores havia estat una ciutat tepaneca, la qual, en morir Tezozomoc, es rebellà contra la supremacia de Tetzcoco A partir del moment de la confederació, Tlacopán constituí una de les tres bases de l’organització asteca, bé que sota l’hegemonia de Tenochtitlán Anomenada Tacuba, actualment és un suburbi de la ciutat de Mèxic
aclaparar
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva.
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
Història
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils.
Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…
Mare de Déu de la Roca

El Santuari de la Mare de Déu de la Roca, sota la capella de sant Ramon, a Mont-roig del Camp
© Fototeca.cat
Llorenç de Montgai

Vista aèria del poble de Sant Llorenç de Montgai, situat a la dreta del Segre, sota el coll de Sant Llorenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa, Noguera.
Situat a 290 m alt, a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 m alt, vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai L’església parroquial és dedicada a santa Maria
apesantor

Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina