Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Fritz Uhl
Música
Tenor austríac.
Estudià cant a Viena amb E Rado i debutà a Graz el 1950 Després d’intervenir en diverses produccions operístiques a Lucerna i Oberhausen, el 1957 fou contractat per l’Òpera de Múnic, on desenvolupà la seva carrera El 1958 es presentà al Festival de Bayreuth, i en anys successius hi interpretà els papers de Loge L’or del Rin , Sigmund La valquíria i Erik L’holandès errant També es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, a les òperes de París, Viena i San Francisco i al Covent Garden de Londres Enregistrà Tristany i Isolda sota la direcció de G Solti i el 1985…
progrés
Sociologia
Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.
La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt…
Eva Turner
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents…
Edmund Stoiber

Edmund Stoiber
© EC/Berlaymont
Política
Polític bavarès.
Graduat en dret per la Universitat de Munic, el 1971 entrà per oposició com a jurista al ministeri regional de desenvolupament i medi ambient Exercí com a advocat fins el 1978 Membre de la CSU, en fou secretari general en 1978-83 i la presideix des del 1999 Diputat al parlament bavarès des de l’any 1974, en 1982-93 tingué càrrecs en els successius governs i, des del 1993, és president de Baviera En 1995-96 presidí el Bundesrat Al setembre del 2002 encapçalà la coalició CDU-CSU per a les eleccions al parlament federal, en les quals la coalició de l’SPD amb els ecologistes l’impedí…
demanar tanda
Demanar per a participar en una activitat que s’exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.
battu
Dansa i ball
Salt durant el qual el ballarí obre i tanca ràpidament les cames diverses vegades o executa encreuaments successius.
Diego Ortiz
Música
Teòric musical i compositor castellà.
La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la…
Roger Soyer
Música
Baix francès.
Estudià al Conservatori de París i debutà a l’Òpera de la ciutat el 1963, inicialment amb papers petits El mateix any es presentà a la Piccola Scala de Milà amb Les mamelles de Tirèsies F Poulenc, i cinc anys més tard debutà amb el paper de Plutó L’Orfeo a Ais de Provença, festival al qual tornà en anys successius amb papers com els de Don Giovanni o Don Basilio El barber de Sevilla El 1973 es presentà com a Don Giovanni al Festival d’Edimburg, personatge amb què debutà al Metropolitan de Nova York Caracteritzat per la tessitura prototípica del baix cantant, ha actuat amb…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a…
Hubert de Burgh
Història
Justicier d’Anglaterra (1215-32).
Guardià de les marques de Galles 1201 i dels Cinc Ports, fou conestable de Chinon 1203, on caigué presoner dels francesos 1205 Alliberat, fou sheriff de Lincolnshire 1208, secescal de Poitou 1213 i justicier 1215, vitalici des del 1228 Durant la revolta dels barons, restà fidel a Joan Sense Terra mort el 1216 i a Enric III defensà el castell de Dover contra el príncep Lluís de França i fou un dels fautors de la decisiva victòria naval de Sandwich contra els francesos 1217 Durant la minoritat d’Enric III es convertí en un dels personatges més influents del regne Era també un dels grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina