Resultats de la cerca

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure…

Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans…

És la competició amb més tradició dins d’aquest esport A més de la victòria final absoluta, s’hi disputen tres títols més la Calcuta Cup, la Triple Crow i el Grand Slam La Calcuta Cup es disputa des del 1884 i és l’únic trofeu en joc en el Torneig de les Cinc Nacions els altres títols són honorífics La Triple Crown és per a l’equip britànic que derrota els altres tres combinats de les illes, i el Grand Slam és el títol per a la selecció que guanya els quatre partits La cullera de fusta, en canvi, és per a la selecció que perd els quatre partits El 1999, Itàlia passà…

Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-band 1927,…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer…

Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied…

En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan…

La línia primogènita s’extingí el 1452, i els seus béns i títols passaren als Lorena, comtes de Vaudemont dins aquesta línia cal esmentar Enric de Lorena-Elbeuf Una altra línia fou la dels Harcourt de Beuvron, radicada a Calvados Hi pertangué Henri d’Harcourt 1654-1718, que fou ambaixador a Madrid 1698-1700, mariscal 1703 i par 1709 de França el rei convertí el seu marquesat de Thury, prop de Caen, en ducat amb el nom d’Harcourt 1700 La línia anglesa, iniciada amb Ives d’Harcourt, s’extingí el 1830 i els seus béns i títols passaren als Vernon, que canviaren 1831 el…

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en…