Resultats de la cerca

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en…

Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres,…

Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com  Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa,  Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i…

Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu Aldulescu i…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch…

Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’escena, com l'…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que influïren en…

Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És considerat el…