Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Santa Maria d’Estanyet (Palau de Santa Eulàlia)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure com l’edifici original ha sofert unes transformacions molt importants F Tur La capella de Santa Maria és situada al veïnat d’Estanyet, format per vuit masies disseminades al llarg d’un vell camí, prop de la capçalera del sec Madral i a tocar, avui, de la via del ferrocarril de Barcelona a França, al nord-est del terme Estanyet pertanyia a la jurisdicció de l’ardiaca de Besalú, senyor del castell de Palau Mapa 258M781 Situació 31TDG926713 Per anar-hi hi ha camins de terra que hi porten des dels pobles de Santa Eulàlia i…
Santa Maria i Sant Pere de Castellrosselló (Perpinyà)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis principal decorat amb motius llombards ECSA - Rambol L’església de Santa Maria i Sant Pere és situada prop de les restes del castell Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E Història Una de les primeres referències documentals d’aquesta església data de l’any 1153, en una venda feta al priorat d’Espirà de l’Aglí d’un honor a la parròquia de Santa Maria de Castellrosselló posteriorment és esmentada el 1174 en…
astèria
Mineralogia i petrografia
Imatge asteriforme, que apareix en cristalls o en làmines cristal·lines tallades perpendicularment a l’eix principal, deguda a la reflexió de la llum per estries o inclusions microscòpiques.
hamaïde
Heràldica
Mena de rastell llevadís en forma completament desnaturalitzada que és representat com tres faixes, l’una damunt l’altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
Mossèn Llàtzer
Literatura catalana
Personatge protagonista d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas.
Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…
vellut
Indústria tèxtil
Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Bàsicament és compost per un teixit de base fet amb un ordit i una trama, que subjecta uns plomalls o unes bagues formats amb els fils d’un altre ordit vellut per ordit o d’una altra trama vellut per trama o pana Hom fabrica el vellut per ordit en uns telers especials que, a més de passar la trama, introdueixen en la calada unes varetes de ferro anomenades ferros , que obliguen els fils de l’ordit de pèl a formar unes baguetes en la superfície del teixit Al cap de poques passades s’extreuen els ferros i resten les baguetes vellut arrissat Però usualment els ferros duen una petita…
Edgar Degas
L’absenta (1876), d’Edgar Degas
© Corel Professional Photos
Escultura
Pintura
Nom amb què signà el pintor i escultor francès Edgar-Hilaire-Germain De Gas.
Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París Començà fent…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…
Sant Joan d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església és situada a la riba dreta del riu de Varradòs, prop de les bordes de Sant Joan d’Arròs, en un indret encatifat de vegetació, que raneja a la pista que mena a Vilamòs Mapa 148M781 Situació 31TCH153350 S’hi arriba per la pista que mena a Varradòs i al Salt del Pix Després d’unes corbes molt pronunciades, s’inicia, a mà esquerra, la pista, en força mal estat, que es dirigeix a Vilamòs, a mà esquerra de la qual, i al cap d’l km de recorregut, hi ha la capella, amagada al marge, entre d’…
Pont de la Margineda (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la carretera en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina