Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
ascensor

Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
Hàbitat rural del Morer (Sant Pol de Mar)
Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…
sabre
Esport
Militar
Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta.
En l’esgrima amb sabre, a diferència del que passa amb el floret i amb l’espasa, són admesos els cops donats amb el fil esgrima
Els materials i les eines de la construcció
Art gòtic
Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…
agulla de Tru-Cut
Agulla patentada d'un sol ús, proveïda d'un dispositiu tallant, de manejament molt simple, emprada actualment en l'otenció de material biòpsic, especialment en la biòpsia del fetge.
cimal
Botànica
Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
escarpell
Agronomia
Tallant, a manera de destraleta, que forma part del ferro d’un magall i d’altres eines semblants, i està situat a la banda oposada a la fulla principal.
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es …
Sant Valeri (Vilella de Cinca)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb la porta principal d’accés, sobre la qual, coronant la façana, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell Aquesta església es localitza davall de Vilella, a la dreta de la carretera C-1310 que comunica aquesta població amb la carretera N-II i amb Fraga Centra la plana de l’horta que hi ha a la riba dreta del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG729059 S’hi accedeix des de la mateixa carretera C-1310, prop del punt quilomètric 6, 7 JBP-JAA Història Sant Valeri devia ésser l’església de l’antic nucli de Daimús,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina