Resultats de la cerca
Es mostren 2339 resultats
Biòpsia i punció
Patologia humana
La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom…
pèl

Tall longitudinal d’un fol·licle pilosebaci on es diferencien les tres capes del pèl i els diferents elements del teixit epidèrmic del fol·licle
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc
Les galtes
Anatomia humana
Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa…
atròfia
Patologia humana
Fisiologia
Involució d’un òrgan, teixit, etc, o de la seva funció, per raons fisiológiques
normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc), com és el cas de l’atròfia de l’artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques
, com és el cas de la degeneració d’alguns teixits després de certes malalties o lesions.
Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba…
call
Medicina
Neoformació òssia que solda els dos extrems d’un os fracturat.
La fractura dona lloc a un hematoma, que es transforma en coàgul, i aquest s’organitza a expenses del teixit conjuntiu dels voltants, el qual sofreix un procés de metaplàsia el focus de fractura és ocupat per teixit osteoide, sobre el qual es diposita calci i es forma un teixit ossi La consolidació d’una fractura pot ésser anormal, amb la formació de calls hipertròfics, viciosos, dolorosos, etc
Els teixits de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres…
gliosi
Medicina
Part del procés de curació d’una lesió del sistema nerviós central.
Els astròcits configuren el principal teixit de sosteniment del sistema nerviós central i tenen la mateixa funció que els fibroblasts en els altres teixits en cas de lesió de qualsevol etiologia augmenten de mida, proliferen i produeixen fibretes El teixit neuronal lesionat té poca capacitat de regeneració i el resultat després de la lesió és una densa trama de feixos de fibretes glials, amb poques cèllules, i que comporta un dèficit funcional i una consistència superior al teixit nerviós normal
intenció
Reunió dels llavis o vores d’una ferida.
Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina