Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Francisco Fernández del Riego
Literatura
Assagista gallec.
Conreà la crítica literària, amb el nom de Salvador Lorenzana Fou un dels fundadors de l’Editorial Galaxia, que dirigí durant molts anys És autor d’una extensa obra, amb un relleu destacat del gènere assagístic Historia da Literatura Galega 1951, Cos ollos do noso esprito 1949, Galicia no espello 1954, Un país e unha cultura 1973, Pensamento galeguista no século XIX 1984, Pensamento galeguista no século XX 1984, A xeración Galaxia 1996, les memòries O río do tempo 1991, la novella O cego de Pumardedón 1992, la guia Galici 1994, etc El 1963 ingressà a la Real Academia Galega, de…
moviment
Música
Cadascuna de les parts que integren una obra, amb un grau d’autonomia suficient per a poder ser considerades individualment.
Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de…
arpegiat
Música
Execució de forma successiva i no mesurada de les notes d’un acord.
Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot
Martín de Villanueva
Música
Compositor i organista castellà.
Monjo jerònim, l’any 1586 fou traslladat del monestir del seu orde a Granada al d’El Escorial Aquí exercí com a mestre de capella i, a més, com a corrector mayor del coro , és a dir, encarregat de regular el tempo en la interpretació del cant pla segons el moment de la solemnitat religiosa Fou molt ben considerat com a compositor i organista Se n’han conservat manuscrites diverses obres litúrgiques, entre les quals destaca una Misa de Nuestra Señora en un manuscrit de la Hispanic Society de Nova York L’estil d’aquesta composició és revelador de la pràctica musical al monestir d’…
benedictus
Música
Aclamació que constitueix la segona part del sanctus i que comença, en llatí, amb els mots Benedictus qui venit in nomine Domini ('Beneït el qui ve en nom del Senyor'; Mateu 21,9) i conclou amb la repetició de l’hosanna del sanctus.
Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs…
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…
Xosé Maria Castroviejo Blanco-Cicerón
Literatura
Escriptor gallec.
Cursà filosofia i dret a Santiago i fou professor d’hisenda pública d’aquesta universitat Com a poeta en castellà ha publicat Altura 1938 i Los paisajes iluminados 1945, proses líriques, i en gallec, Tempo de outono e outros poemas 1964 En narrativa castellana cal destacar La burla negra 1955 i La montaña herida 1980, i en gallec, Memoria dunha terra 1973 És autor també d’obres d’anàlisi de la realitat màgica gallega Apariciones en Galicia 1955, Teatro venatorio coquinario y gallego 1958, en collaboració amb A Cunqueiro, i El pálido visitante 1960 La cura minuciosa de la prosa,…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
escombreta
Música
Part excitant d’alguns idiòfons i membranòfons.
És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…
lento
Música
Indicació de tempo lent, similar a largo.
Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina