Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
àcid sulfúric

Àcid sulfúric concentrat
Química
Oxoàcid del sofre, de fórmula H2SO4, el més important dels àcids minerals.
L’àcid sulfúric pur és un líquid incolor, viscós, fortament corrosiu, que es congela a 10,4°C i té una densitat d’1,84 g/cm 3 Bull, en forma d’un azeotrop del 98,3% de riquesa, a 338°C després d’alliberar una petita quantitat de SO 3 És soluble en l’aigua en totes les proporcions, i el procés de dissolució va acompanyat d’un gran despreniment de calor Forma quatre hidrats definits monohidrat de punt de fusió 8,62°C, dihidrat de punt de fusió -38,9°C, hexahidrat de punt de fusió -38,0°C i octahidrat de punt de fusió -62,0°C L’àcid sulfúric comercial del 98% de riquesa es fon a 3°C Hom obté…
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
Santiago Riera i Tuèbols
Historiografia
Enginyer industrial i historiador.
Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou…
,
energètica
Física
Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.
termoestàtica
Física
Branca de la termodinàmica que estudia els sistemes tèrmics en equilibri tot basant-se en dades macroscòpiques i que requereix que els processos estudiats no depenguin, com a variable explícita, del temps.
Els mètodes termoestàtics indiquen el sentit d’un procés de canvi, però no la velocitat del canvi
diagrama d’Ellingham

Diagrama d’Ellingham
© fototeca.cat
Física
Representació gràfica de la variació de l’energia lliure de formació d’una substància en funció de la temperatura i que permet l’anàlisi termodinàmica visual de la possibilitat d’una reacció química.
Així, per exemple, en el cas de la formació d’òxids, la reducció del magnesi és termodinàmicament possible per damunt dels 2 172 K, ja que Δ G f 0 < 0 l’òxid de magnesi no pot ésser reduït pel monòxid de carboni a cap temperatura, i per sota dels 1 000K, el monòxid de carboni és millor agent reductor que el carboni Per a la reducció
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
funció de Gibbs
Física
Funció termodinàmica G definida per l’equació G = U-TS+pV = H-TS (U essent-hi l’energia interna, T la temperatura absoluta, S l’entropia, p la pressió, V el volum i H l’entalpia).
Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase
mòbil perpetu de primera espècie
Física
Màquina, impossible de construir segons el primer principi de la termodinàmica, que, un cop engegada, proporcionaria indefinidament treball útil sense extreure energia de cap font o bé proporcionaria més energia de la que consumiria per a funcionar.