Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina…
Antoni Cumella i Vendrell
Arts decoratives
Ceramista.
Fill del ceramista Antoni Cumella i Serret , es formà amb el seu pare, a la mort del qual 1985 es féu càrrec del taller familiar Ha treballat també en collaboració amb arquitectes, i entre les seves obres més destacades cal esmentar la teulada del remodelat mercat de Santa Caterina en collaboració amb B Taglaibue i E Miralles, 2004, el pavelló d’Espanya de l’Exposició d’Aichi 2005, amb A Zaera Polo Ha fet també intervencions importants a la Vila Olímpica de Barcelona amb C Cirici, 1991, i al parc de Diagonal Mar, projectat també per Miralles 2002 Ha sobresortit també en treballs…
Josep Masats i Safont
Literatura
Escriptor i professor.
Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona 2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004, Llenguatges de…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Sant Salvi de Cladells

Antic convent franciscà de Sant Salvi de Cladells, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva)
© Fototeca.cat
Convent
Antic eremitori i convent franciscà, situat al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors.
Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del…
Santa Helena d’Agell (Cabrera de Mar)
Art romànic
Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de…
Sant Sadurní de Seix (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial ECSA – M Anglada Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom Mapa 34–10215 Situació 31TCG616976 Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix Continuant aquesta pista torna a Castellbò per un…
canaló
Canal que hi ha al ràfec de la teulada per a escopir l’aigua de pluja al carrer.
els Castellons
Partida
Partida rústica amb cases de camp del municipi de Teulada (Marina Alta), algunes de les quals estan deshabitades.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina