Situació
Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial.
ECSA – M. Anglada
Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades. El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG616976.
Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix. Continuant aquesta pista torna a Castellbò per un altre itinerari. Cal pujar al poble a peu. (MAB)
Història
En un document del 1034 relatiu a unes terres situades a la vall de Romadriu s’esmenta com a límit la llacuna de Cix, esment que es repeteix l’any 1060 com a límit del castell i vila de Romadriu. Ambdues notes són les úniques referències que hem localitzat relatives a aquesta vila de la capçalera de la vall de Castellbò.
Seix formava part del vescomtat de Castellbò, dins del quarter de Castellbò. Al principi del segle XVI consta que hi havia una castlania que gaudia del benefici de Sant Martí de l’església de Santa Maria de Castellbò.
L’església de Sant Sadurní era sufragània de la parròquia de Santa Creu de Castellbò, i com a tal consta d’ençà del 1575. En la darrera reforma parroquial del bisbat d’Urgell passà a dependre de la parròquia de Castellbò. (MLIC)
Església
Planta de l’església amb la nau reforçada per tres arcs torals.
M. Anglada
Es tracta d’una petita església d’una sola nau de volta de canó seguit reforçada per tres arcs torals, rematada a llevant per dos arcs amb degradació que obren l’absis semicircular llis i cobert amb volta de quart d’esfera. La finestra absidal centrada és tapiada a l’interior i en queda dins l’absis una altra de doble esqueixada que dóna a la façana de migjorn. Aquesta té dues finestres més de doble esqueixada mentre que la portalada, d’una arcada adovellada simple, rau a la façana de ponent on és rematada amb campanar de cadireta d’un sol ull. La teulada cònica de l’absis es lliura tangencialment amb els dos vessants de la nau. El material de cobertura de tota aquesta teulada és de llicorella ben conservada.
Els murs, llevat de la cara de tramuntana, estan pràcticament arrebossats deixant entreveure a trossos l’aparell fet de lloses bastant irregulars però ben col locades. L’interior està tot enguixat i té pintures posteriors a l’època que tractem. Cal destacar una pica d’aigua beneita arraconada a l’escala que va al cor. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de visites, 1575, núm. 32, fols. 18v-19r; ACU. Llibre de visites, 1758, núm. 111, fols. 266–269; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 184; Baraut, 1981, vol. IV doc. 471 pàgs. 170–171; Tragó, 1982, pàgs. 10–15; Baraut, 1983, vol. VI doc. 718 pàgs. 92–93.