Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
Sanremo
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Ponente.
Una mica separada de la mar hi ha la ciutat vella, La Pigna, amb típics carrerons porticats La població moderna, emplaçada al centre d’una badia, viu del comerç de les flors i del turisme, per a la qual cosa disposa d’excellents installacions És conegut el casino municipal, on anualment és celebrat el festival italià de la cançó Per l’abril del 1920 hi tingué lloc la conferència de Sanremo , sota la presidència del cap del govern italià, Nitti, amb assistència de delegats dels països vencedors, en la qual fou dictat l’esquema del tractat de Sèvres
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics Pontosphaera i…
Marc Safont
Marc Safont Façana de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya (1432-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…
Lemnos
Illa
Illa grega de la mar Egea.
Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una llengua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina