Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
pentatló modern

Combat d’esgrima de pentatló modern durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
ENCICLOPÈDIA CATALANA / IOOP
Pentatló modern
Esport que combina l’atletisme, la natació, l’esgrima, l’hípica i el tir.
La competició, habitualment, té lloc en un sol dia i comprèn, per aquest ordre, un combat d’esgrima amb espasa contra tots els participants a un sol tocat en un assalt d’un minut una cursa de 200 m de natació en estil lliure un recorregut a cavall en què cal saltar dotze obstacles –inclou un doble i un triple salt–, i una prova combinada que consisteix en una cursa a peu de 3000 m amb una aturada cada quilòmetre per disparar cinc trets amb una pistola d’aire comprimit sobre un blanc situat a 10 m de distància Els pentatletes reben una sèrie de punts en funció de la seva actuació…
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de parelles, i de coreografia…
música de Malàisia
Música
Música desenvolupada a Malàisia.
La capital és Kuala Lumpur A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians Malàisia Occidental Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i…
Cambodja 2014
Estat
L’any 2014 va ser testimoni d’un acord entre el primer ministre, Hun Sen, del Partit del Poble Cambodjà PPC, i el líder opositor, Sam Rainsy, del Partit del Rescat Nacional Cambodjà PRNC, per a acabar amb la paràlisi política que vivia el país d’ençà que, al juliol del 2013, l’oposició denunciés irregularitats en les eleccions legislatives i es negués a prendre possessió dels seus escons al Parlament Un any després, el PPC va acceptar que el PRNC obtingués el seu propi canal de televisió, la vicepresidència de l’Assemblea Nacional i quatre dels nou membres del nou Comitè Nacional d’Eleccions…
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume…
Ole Bornemann Bull
Música
Violinista i compositor noruec.
Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació…
esgrima

L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
endocèntric | endocèntrica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).
cinema indi
Cinematografia
Art cinematogràfic desenvolupat a l’Índia.
DG Phalké fundà, el 1913, els primers estudis indis a Nasik, on rodà fins el 1923 uns trenta films L’obra més important, tanmateix, d’aquest període mut és la de VShantaram, amb pellícules com Nathaji Palkar 1926, Amrit Matham 1927 i Adomi 1928 Amb l’aparició del sonor, l’Índia pogué incorporar a l’obra cinematogràfica tota la seva tradició folklòrica i musical, element que passà a formar part de quasi tots els films indis Els centres de producció es multiplicaren Poona, Holapur, Bombai, Madràs, però fou a Calcuta on el cinema indi obtingué més bons resultats, dirigit per Debaki Kumar No…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina